Mes: juny de 2023

El projecte de renaturalització de les rieres de Terrassa ha estat rebutjat per la Fundació Biodiversitat en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya, amb fons europeus Next Generation. La proposta ha obtingut una puntuació baixa de 47, sent la més baixa entre les candidatures no beneficiàries per falta de pressupost o puntuació insuficient.

Terrassa havia sol·licitat 3,2 milions d’euros per a un Pla Estratègic de Renaturalització i Adaptació al Canvi Climàtic de les Rieres de Terrassa i la creació d’un corredor verd i blau. No obstant això, el finançament europeu no s’ha materialitzat en aquest moment.

Aquest és el tercer intent frustrat de Terrassa per aconseguir els fons Next Generation per a la renaturalització de les rieres. Altres ciutats catalanes com Mataró i Reus han obtingut ajuts milionaris per a projectes similars, amb una majoria de propostes de renaturalització de rieres i cabals, en col·laboració amb universitats.

La ciutat de Terrassa haurà de replantejar el seu projecte i buscar altres fonts de finançament per a la renaturalització de les rieres, ja que en aquesta convocatòria no ha estat seleccionada.

Diari de Terrassa: Les rieres es queden per tercera vegada sense fons Next Generation

Catalunya ha mantingut en aquesta dècada una fortalesa econòmica important. Generem un terç de totes les patents que es registren a l’Estat, hem passat de 590.000 empreses a 641.000. Tot i les deslocalitzacions de seus patides a partir del 2017, hem crescut en empreses estrangeres instal·lades al país fins a arribar a les 9.155, principalment europees. En aquesta dècada hem aconseguit que les vendes fora d’Espanya arribin al 65% del total. Les nostres empreses han establert 8.300 filials a l’exterior i entre els sectors més destacats en què s’han realitzat inversions catalanes a l’estranger es troben el turisme, la tecnologia, la salut i l’energia. Hem arribat als 94.000 milions d’euros en exportacions i tenim 17.500 empreses exportadores regulars.

Sens dubte, tenim una economia molt oberta que continua atraient inversions i talent, i continua expandint-se a l’exterior.

El 2013 encara arrossegàvem una situació econòmica feble fruit de la crisi del 2008. Cal recordar que teníem un atur del 22%, dada esfereïdora, davant del 9% actual. La població ocupada era de 2.817.000 treballadors enfront dels 3.500.000 actuals. Teníem una taxa d’abandonament escolar del 23,5% mentre que avui està al voltant del 17,4%, així i tot, molt per sobre de la mitjana europea, que se situa al 10%, i patíem una taxa de temporalitat de les més altes d’Europa pel model laboral i econòmic del país.

En l’àmbit d’ocupació podem destacar, doncs, una millora dels indicadors generals per les reformes laborals fetes, per ajustos en el model educatiu i per una clara millora de l’economia.

No vull deixar de banda l’impacte del conflicte polític entre Catalunya i Espanya amb el “procés”. Més enllà de la deslocalització de seus socials a altres zones de l’Estat, l’impacte econòmic i laboral no ha estat massa destacable. El que si s’ha notat més, especialment en els anys posteriors, és la prevenció d’inversors institucionals a l’hora de prendre posicions al país. La incertesa política, i determinats models de gestió pública poc afavoridors de grans projectes d’inversió immobiliària, oci i serveis han frenat el que era una bona tendència històrica.

Catalunya continua suposant un 19% del PIB de l’Estat des del final de la guerra civil on va caure del 25% que havia estat. El que sí que podem observar és que s’ha creat una Espanya perifèrica que es va descapitalitzant enfront d’un Madrid que fa d’aspiradora de talent, recursos i inversions.

 

Fins aquí podríem dir que no ens hauríem de queixar massa, però quan mirem les dades de l’Idescat i l’INE arribem a unes altres conclusions: Catalunya viu en un estancament com encertadament recull la Nota del Cercle d’Economia: Reactivar el futur. Hi ha una dada prou significativa com ho és el nivell de renda per càpita del 2021 respecte a l’any 2000. Aquest nivell està pràcticament igual mentre que en aquests 20 anys, la diferència percentual entre la renda dels catalans i la resta d’espanyols ha caigut 4 punts i només és del 17%, quan havia estat del 24%.

Passem de la quarta posició en renda, a la desena, generant un dèficit fiscal de 20.200 milions o l’equivalent del 8,5% del PIB

Com sempre, en totes les situacions, cal buscar diferents elements que ho expliquin.

En primer lloc, el mal finançament català que continua sent un dels problemes més importants del desenvolupament econòmic i social del país. Amb independència del color polític del govern central, les sèries històriques ens indiquen la manca de voler resoldre aquest conflicte, encara que porti a una crisi d’Estat. Tot i que l’actual Estatut d’Autonomia Català ribotat, que ni vostè ni jo hem votat mai i, per tant, de dubtosa constitucionalitat, recull el principi d’ordinalitat que vol dir que Catalunya no pot retrocedir llocs en el rànquing dels ingressos per càpita respecte al rànquing dels recursos tributaris per càpita. Per tant, l’Estat ha de garantir l’anivellament o compensació per no perdre posicions, i això no passa. Sistemàticament, passem de la quarta posició en renda a la desena, generant un dèficit fiscal de 20.200 milions o l’equivalent del 8,5% del PIB; totalment confiscatori i especialment empobridor pels catalans amb rendes més baixes que fa dècades que pateixen un model endèmicament injust.

El capital públic de l’Estat a Catalunya, és a dir el valor de les inversions d’infraestructures fetes per l’estat al país, és del 13,5%, molt per sota del que li tocaria per població, generació de PIB o per aportació fiscal. Igualment, la inversió per habitant que rebem, en la darrera dècada, és de 105 euros anuals enfront dels 148 euros de mitjana espanyola. El model és insostenible i, com diu un reconegut economista, Espanya és un mal negoci. El que és estrany és que a diferència del País Basc, a Catalunya no hi hagi un consens de totes les formacions polítiques respecte a aquest tema i estigui al capdavant de les agendes dels programes electorals. Identitat per sobre de la prosperitat?

El capital públic de l’Estat a Catalunya és del 13,5%, molt per sota del que li tocaria per població, generació de PIB o per aportació fiscal

Però no totes les causes són exògenes, aquí hi ha molts deures pendents per revertir el nostre futur: Un dels capítols on Catalunya no ha avançat gens des del 2013 és en l’àmbit de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). No superem l’1,5% sobre el PIB, molt lluny de la mitjana europea, que és del 3%, i de les inversions que fan els països capdavanters del món.

Continuem sense creure que la prosperitat i desenvolupament d’un país està vinculat al seu nivell d’innovació

En el fons, això demostra que continuem sense creure que la prosperitat i desenvolupament d’un país està vinculat al seu nivell d’innovació. Cal recordar que els darrers anys, el pressupost de la Generalitat per l’àrea d’empresa ha estat inferior al de cultura, i no vull dir amb això que cultura no es mereixi un pressupost notablement superior.

La facilitat per fer negocis a Catalunya ha millorat progressivament segons reconeix el prestigiós informe del Banc Mundial Doing Business. Catalunya es situaria entre els 30 primers llocs del món amb avenços importants com la Finestreta Única Empresarial (FUE). Hem fet bons progressos, però encara manca integrar tràmits de les diferents administracions de l’Estat. Ja sabem que no hi ha res més difícil que el treball en equip i la col·laboració interdepartamental i entre administracions.

Això ens porta a la necessària reforma de l’administració pública. L’han anquilosat amb garanties inútils que se’n queixen tots els funcionaris, interventors i secretaris inclosos, i cal que sigui flexible, oberta, professionalitzada, innovadora, que avalua i aprèn amb el ciutadà al centre. Gairebé res! Podem fer-ho? Sens dubte, amb coratge polític.

Ens hem desnortat amb el mapa d’infraestructures que el país necessita per manca d’un lideratge polític valent que generi consensos

Tenim a Catalunya 2.250 ens públics i una administració de planta local basada en micropobles, amb unes 500 poblacions per sota del miler d’habitants, que requereix una revisió urgent de funcionament per reduir costos, donar flexibilitat i major servei al territori. Tenim pendent des de la transició un model territorial propi que vagi més enllà de les Pro-Vinceres romanes aturades al Tribunal Constitucional. Hi ha models operatius possibles, però cal que algú s’hi dediqui a impulsar-ho com ho està fent Femvallès. Ens hem desnortat amb el mapa d’infraestructures que el país necessita per manca d’un lideratge polític valent que generi consensos. També ens cal recuperar la cooperació publicoprivada com a element substancial per fer avançar el país. Els uns sense els altres no podem fer res i els grans projectes de país sempre s’han aconseguit amb aquest binomi virtuós.

Ens cal també la màxima estabilitat política amb acords transversals. Algú s’imagina una empresa canviant de gerent i/ o equip directiu cada dos anys? Impossible que una empresa funcioni a cops de volant. Calen grans acords de país que transcendeixin els governs siguin del color que siguin i finalment que ningú esperi a Sant Next Generation per pal·liar l’estancament que patim. Aquest Sant se l’ha quedat el govern central per fer les seves bones obres, però difícilment transformarà la nostra economia.

L’anàlisi

Viaempresa: Catalunya estancada?

CIUTAT Representants del sector empresarial de Terrassa marquen les prioritats que ha de tenir en compte el nou govern municipal. Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, Xavier Panés, president de la patronal Cecot i l’empresari David Garrofé desgranen alguns dels reptes econòmics, industrials i empresarials que caldria posar sobre la taula en els pròxims quatre anys. Revisar el model de ciutat, atraure inversions, evitar la marxa d’indústries i, en paral·lel, que optin per instal·lar-se a Terrassa, millorar la mobilitat i renunciar a la cessió del 30% d’HPO són alguns dels punts que més preocupen; si bé n’hi ha d’altres que també veuen necessaris tractar, com és la situació actual de la formació professional o el comerç i la seva revitalització. Els agents econòmics també plantegen la necessitat d’ampliar la visió de territori i projectar Terrassa, no
només centrar-se en la ciutat en si, sinó també en tot el que l’envolta. Al llistat de deures per al nou executiu recorden la dispersió o la duplicitat administratives, que dificulten els tràmits en moltes ocasions.

Polígons: s’ha de modernitzar per atraure empreses

La situació actual dels polígons industrials preocupa i molt i es considera que la ciutat s’ha de plantejar el model actual. David Garrofé diu que el model “és dels anys setanta” i el considera “poc atractiu per a les grans corporacions”. Hi ha un Pla de Polígons que no fa molt que s’ha aprovat que, per a Xavier Panés, ha d’esdevenir “un pacte de ciutat a dècades vista, que vagi més enllà de les voluntats dels partits polítics”. El pla ha de “millorar la situació de les empreses ja ubicades” i atraure nova indústria. Els polígons necessiten una modernització urgent. Ramon Talamàs manifesta que “a Terrassa no hi ha terreny industrial i hi ha gent que ha hagut de marxar”. “S’ha de posar fil a l’agulla”, diu, pel que fa al Pla de Polígons i anar per feina.

Inversions Disminució preocupant del pes industrial

Es detecta una manca d’atracció com a ciutat pel que fa a l’arribada de noves empreses i nous inversors. “Ens omplim la boca que som la tercera ciutat de Catalunya, però estem perdent pes industrial”, alerta Talamàs, que afegeix que “comparativament amb altres ciutats no arribem al 17% de pes industrial, mentre que altres com Rubí arriba al 40% o Castellbisbal al 70%”. Garrofé aposta per atraure “un altre tipus d’empresa, moderna i que reclami talent” i explica que “Terrassa i Sabadell han quedat a la perifèria dels centres de decisió del país” i agrega que estan fora de joc respecte a altres poblacions de la comarca més petites. És del parer que, actualment, manca un “nou model de promoció econòmica”.

Mobilitat| Més interlocució amb els sectors afectats

La mobilitat és un altre dels temes que necessita també revisió en alguns aspectes. “La mobilitat impacta econòmicament en el teixit empresarial”, recorden des de la Cecot, que acull entre els seus associats al Gremi de Transport. Han trobat a faltar més interlocució entre l’administració i els sectors afectats “abans, durant i després” de les execucions de les illes de vianants. Garrofé, per la seva banda, es pregunta si s’ha fet una anàlisi de què pot suposar la B-40 en relació amb el Baix Llobregat. “S’han de treballar de manera urgent perquè les connexions amb el Baix Llobregat faran que molta gent d’allà vingui aquí” i s’ha de saber com s’assumirà tot plegat. “La ciutat es va desequilibrant”, diu.

Model de ciutat | Un pla estratègic i evitar les duplicitats a l’administració

Un dels punts que s’ha de tractar amb certa urgència és el model de ciutat. La Cecot demana la creació d’una àrea de promoció econòmica amb un paper estratègic, que no actuï a fets consumats, sinó que estableixi un diàleg real i directe amb el teixit socioeconòmic de la ciutat. Panés demana que els serveis es coordinin “com una finestreta única”. Talamàs, per la seva banda, reclama que s’han d’evitar les duplicitats. “Falta una unitat de criteri en temes industrials, d’innovació, de digitalització, de formació professional i sobretot, en infraestructures”. Per a Garrofé, “aquest nou mandat ha de comptar amb el màxim consens en els grans projectes de ciutat” i afegeix que “hem d’aixecar la mirada i fer una aposta clara per un territori més ampli, perquè individualment, no ens en sortirem”. No ajuda, opina l’empresari egarenc, el fet que les diputacions i els consells comarcals “no siguin elegits”. Creu que és una cosa que “no pot ser i no és bo ni és sa”.

Construcció | El 30% per a habitatge protegit oficial no ha funcionat

Algun dels eixos més rellevants del nou mandat és el de la construcció, també pel que fa a les indústries. Es demana, i així ho expressa, per exemple, la Cecot, que el procés de tramitació d’expedients i llicències sigui més eficient. La Cambra de Comerç, a través del seu president, Ramon Talamàs, també s’expressa en aquests termes. “És necessari accelerar al màxim les tramitacions administratives”. Un dels temes que també preocupa a les dues entitats és la cessió del 30% com habitatge de protecció oficial, i per això fa a obra nova. La Cecot indica que “s’han de tenir en compte l’experiència i resultats fallits a Barcelona i poder plantejar conjuntament altres vies per resoldre els problemes d’habitatge de la població”. La Cambra opina el mateix, i comenta que la imposició d’aquest 30% a les noves promocions immobiliàries “malmet i és negatiu per al sector. Hi ha altres mecanismes i són experiències que no han reeixit a altres llocs”, com a la ciutat de Barcelona.

Territori | Un replantejament necessari de ciutat

Possiblement, un replantejament de ciutat sigui un dels punts que es consideren més rellevants de cara als pròxims anys. ”Les ciutats s’han de replantejar cada cert temps, pensar on som, on volem anar i com hi volem anar”, assenyala Garrofé. L’empresari creu que fa falta un concepte de Vallès “més ampli”, ja que “es tracta d’un territori que pot compartir moltes coses”. Panés fegeix que Terrassa “té una situació geogràfica privilegiada” i és bàsic incentivar el creixement industrial, perquè, entre altres coses, “arrela territori”. Talamàs també elogia l’entorn de la ciutat, però avisa que “ens estem convertint en una ciutat dormitori”

Diari de Terrassa | Poc pes industrial i un model a revisar 6 de juny 2023

El futur polígon industrial d’Els Bellots II ha superat el tràmit d’aprovació inicial del seu pla parcial. Ha estat finalment per decret d’alcaldia, donat que la tramitació interna no va permetre arribar a temps per a la seva aprovació en la darrera junta de govern del mandat.

Comença d’aquesta manera un període d’exposició pública en el que es recolliran les al·legacions i que inclou la incorporació d’informes de les administracions i serveis implicats: comissió d’Urbanisme de Barcelona, Protecció Civil, Carreteres, Aeroport de Sabadell i departament de Cultura de la Generalitat, entre d’altres. Tindran entre dos i tres mesos per emetre els seus dictàmens.

L’aprovació provisional del pla i la definitiva podrien estar enllestides a finals d’any. Abans, els promotors tenen previst presentar els projectes d’urbanització i de reparcel·lació “a finals de juliol –explica Esteve Llonch, membre de la junta de compensació d’Els Bellots II–. La idea és que estiguin aprovats definitivament al primer trimestre de 2024 i poder començar obres d’urbanització després”. Els treballs necessitaran uns 2 o 2,5 anys, de manera que el polígon d’Els Bellots II començarà a ser una realitat a partir de 2026.

Els promotors, els majoritaris són Logicor i Segro, dos gegants del negoci logístic, esperen poder començar a comercialitzar les grans pastilles de sòl del polígon a la primavera o a l’estiu de 2024, un cop la tramitació urbanística estigui enllestida i es pugui fixar un calendari fiable d’implantació al polígon.

Els Bellots II ocupa una superfície de prop de 100 hectàrees al sud de la ciutat, en uns terrens situats entre l’autopista C-58, la carretera N-150 i la riera de les Arenes. Una tercera part. 35,5 hectàrees, es destinaran a activitat industrial i logística i 4,8 hectàrees seran per al sector terciari. L’Ajuntament és propietari d’unes 80 hectàrees, les que toquen a l’N-150, a l’altura del Tanatori.

Per a l’aprovació del pla parcial ha estat necessari modificar el POUM (2021) perquè el futur polígon d’Els Bellots II pogués disposar de grans parcel·les.

Diari de Terrassa | Aproven per decret el pla parcial del polígon Els Bellots II