Aproven per decret el pla parcial del polígon Els Bellots II

El futur polígon industrial d’Els Bellots II ha superat el tràmit d’aprovació inicial del seu pla parcial. Ha estat finalment per decret d’alcaldia, donat que la tramitació interna no va permetre arribar a temps per a la seva aprovació en la darrera junta de govern del mandat.

Comença d’aquesta manera un període d’exposició pública en el que es recolliran les al·legacions i que inclou la incorporació d’informes de les administracions i serveis implicats: comissió d’Urbanisme de Barcelona, Protecció Civil, Carreteres, Aeroport de Sabadell i departament de Cultura de la Generalitat, entre d’altres. Tindran entre dos i tres mesos per emetre els seus dictàmens.

L’aprovació provisional del pla i la definitiva podrien estar enllestides a finals d’any. Abans, els promotors tenen previst presentar els projectes d’urbanització i de reparcel·lació “a finals de juliol –explica Esteve Llonch, membre de la junta de compensació d’Els Bellots II–. La idea és que estiguin aprovats definitivament al primer trimestre de 2024 i poder començar obres d’urbanització després”. Els treballs necessitaran uns 2 o 2,5 anys, de manera que el polígon d’Els Bellots II començarà a ser una realitat a partir de 2026.

Els promotors, els majoritaris són Logicor i Segro, dos gegants del negoci logístic, esperen poder començar a comercialitzar les grans pastilles de sòl del polígon a la primavera o a l’estiu de 2024, un cop la tramitació urbanística estigui enllestida i es pugui fixar un calendari fiable d’implantació al polígon.

Els Bellots II ocupa una superfície de prop de 100 hectàrees al sud de la ciutat, en uns terrens situats entre l’autopista C-58, la carretera N-150 i la riera de les Arenes. Una tercera part. 35,5 hectàrees, es destinaran a activitat industrial i logística i 4,8 hectàrees seran per al sector terciari. L’Ajuntament és propietari d’unes 80 hectàrees, les que toquen a l’N-150, a l’altura del Tanatori.

Per a l’aprovació del pla parcial ha estat necessari modificar el POUM (2021) perquè el futur polígon d’Els Bellots II pogués disposar de grans parcel·les.

Diari de Terrassa | Aproven per decret el pla parcial del polígon Els Bellots II

El diluvi normatiu que ofega la nostra economia

El Banc d’Espanya i l’economista Juan S. Mora Sanguinetti adverteixen que Espanya pateix els efectes negatius de la seva complexitat normativa, causada per l’alta producció de normes per part de l’administració pública. Entre 1979 i 2021, es van aprovar més de 411.804 normes noves a Espanya, amb un augment anual constant, sent-ne més de 12.000 l’any 2021. Aquesta situació genera dificultats per al compliment de les normes, inseguretat jurídica i increments de costos.

La complexitat normativa té tres factors principals: l’excés de quantitat de normes, problemes de comprensió causats per qüestions lingüístiques, ambigüitat o mala redacció, i la complexitat de la relació entre les diferents normes. Això afecta negativament les empreses, ja que dificulta el compliment legal, desvia recursos de l’activitat principal i impedeix la competitivitat i l’aparició de noves oportunitats. La sobre regulació també limita la creació d’empreses i la seva expansió, així com l’atracció d’inversions.

A Catalunya, la situació és encara pitjor, liderant la producció de normes amb un increment especialment notable a causa de la pandèmia de la COVID-19. Tot i la importància de tenir legislació adequada per garantir els drets i deures dels ciutadans, una mala qualitat normativa esdevé un obstacle per al progrés. És necessari un compromís per part de l’administració, les forces polítiques i els agents socials per impulsar una simplificació normativa eficient, respectant principis com “una més, una menys”. Això permetrà frenar l’excés de regulació i promoure un creixement econòmic sostenible sense asfixiar les empreses.

Via Empresa | El diluvi normatiu que ofega la nostra economia

     

Els polígons no voten, els polígons facturen

Jordi Vilar empresari | 20 d’abril de 2023

JORDI VILAR, PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE POLÍGONS DE TERRASSA I MEMBRE DE LA JUNTA DE LA CECOT

L’inici de campanya per a les eleccions municipals es troba a prop i tornarem a entrar en un moment de l’espai temps en què s’aturen decisions, s’alenteix el temps d’execució i s’incrementarà progressivament el nombre de retrets i de noves promeses electorals per part dels diferents equips aspirants a governar l’Ajuntament de la nostra ciutat.

Sabem que cap dels setze polígons industrials serà espai de míting electoral, ni serà objecte de la major part dels discursos públics durant la campanya. Sabeu per què? Doncs perquè les empreses dels polígons no voten i, per tant, la densitat de votants sembla no justificar una acció directa en aquestes àrees d’activitat econòmica que són menystingudes permanentment.

Tanmateix, les més de mil vuit-centes empreses que hi estan ubicades contribueixen escrupolosament a les arques municipals, mitjançant l’IAE i l’IBI i altres tributs, perquè la ciutat compti amb uns serveis de qualitat per a la ciutadania i teixit productiu, però el retorn en prestacions per a aquests grans contribuents no arriba ni al 10% de l’aportació que realitzen. I és que entris per on entris a Terrassa, voreges o creues indefectiblement un polígon industrial. Uns polígons que es van urbanitzar entre 1952 i 1990, i que necessiten una modernització urgent si volem continuar generant riquesa i mantenir llocs de treball al territori.

Els nostres polígons estan mancats de manteniment i conservació, subministraments bàsics, mobilitat, seguretat, serveis a les empreses i persones i telecomunicacions.

L’impacte de la covid i la crisi de subministraments ha dut la Unió Europea i el Govern d’Espanya a impulsar una política de reindustrialització i autonomia industrial al continent, per tant, reinvertir a les zones industrials serà clau i Terrassa ho és.
Cal definir conjuntament quins models de polígons d’activitat econòmica o parcs industrials logístics volem, i no només per als pròxims quatre anys, no, sinó per a les quatre dècades vinents. I en això, i per això, estem a l’Agrupació d’Associacions de Polígons de Terrassa. Tant per recordar als equips candidats que necessitem adaptar i modernitzar els polígons per atraure inversió i incrementar l’activitat econòmica i l’ocupació; com per executar un pla d’integració dels polígons a l’espai públic i als futurs plans d’expansió de la ciutat.

Un pla que ha de donar certeses a les empreses instal·lades perquè puguin preveure inversions i prendre decisions, i evitar la paralització d’activitat, com està passant actualment al polígon del Segle XX, on les empreses no poden plantejar projectes d’instal·lació de fotovoltaiques a les teulades de les naus perquè desconeixen si hauran de deslocalitzar-se a conseqüència del POUM.

És cert que s’ha aconseguit definir un Pla Director de Polígons que ha de millorar la situació de les empreses ja ubicades i, sobretot, ha de permetre atraure nova indústria, però no podem caure en la ingenuïtat de creure que es podrà dur a terme si no es dota amb una partida pressupostària suficient a les actuacions previstes i que aquest pressupost es vagi consolidant any rere any per adequar els polígons a les necessitats actuals de les empreses. No es pot plantejar una inversió de 350.000 euros per als setze polígons en un any quan, per exemple, es destinaran 349.943 euros a reformar únicament cinc carrers de la ciutat. Entenem que la densitat de votants a cinc carrers a Terrassa és molt superior al nombre de votants dels carrers dels polígons.

No voldria que se m’interpretés malament perquè, lluny de qüestionar la millora d’aquests cinc carrers, el que volem és incidir a dotar justament i proporcionalment la millora dels polígons.

Per tot això, demanem a tots els grups que concorreran a les municipals que el Pla de Polígons esdevingui un pacte de ciutat a dècades vista, que vagi més enllà de les voluntats dels partits polítics i garantir el seu desenvolupament estratègic.

Font: Els polígons no voten, els polígons facturen – Diari de Terrassa

Catalunya poligonera?

David Garrofé

David Garrofé Empresari | 14 d’abril de 2023 05:30

Entre els anys 70 i 90 Catalunya va tenir un creixement molt fort de polígons industrials arreu del país per donar sortida al creixement industrial amb una visió d’endreçar i localitzar l’activitat econòmica als afores de les ciutats.

Les grans indústries verticals anaven caient i apareixia un model que externalitzava tot allò que no era core de les companyies. Fàbriques que tenien conserges, xofers, jardiners, informàtics i tot tipus d’oficis d’activitats complementàries es comencen a desprendre de molts llocs de treball no essencials que s’anaven reconduint cap a la creació de noves empreses de serveis a les indústries.

Teníem, doncs, una demanda important de naus industrials on s’hi ubicaven aquestes activitats i també moltes noves empreses estrangeres i multinacionals que havien escollit Catalunya com a un bon lloc per instal·lar-s’hi al sud d’Europa. Oferíem mà d’obra qualificada, sous baixos, bones comunicacions, proximitat amb l’Europa central i seguretat jurídica. En definitiva, un exitós cocktail que va motivar al Govern de la Generalitat a crear, el 1980, l’Institut Català del Sòl (INCASOL) per promoure superfícies públiques per generar nous habitatges i polígons industrials per tot el país.   

Les cadenes de valor s’ajuntaven a partir dels anys 80 seguint l´estela de la japonesa Toyota al conceptualitzar un nou sistema d’organització de  la producció de les fàbriques anomenat Just in time, amb l’objectiu de comptar exclusivament amb la quantitat necessària de producte, en el moment i lloc exacte, eliminant  tot element que no aportés valor en el procés productiu. Això era possible gràcies a un comerç lliure, global i amb facilitat de transport internacional. Aquestes facilitats van fer que, a partir dels anys 90, comencessin també les deslocalitzacions d’una part de la nostra industria cap a tercers països amb costos de producció més atractius que els nostres. Això va suposar una nova adaptació del model industrial que no demandava plantes industrials tant grans ja que una part important de la producció es produïa a l’orient.

Models urbanístics

Cada dècada defineix uns models urbanístics i constructius concrets que s’ajusten a les funcionalitats que es requereixen en cada moment. Així, en els 80 i 90, s’apostava per allunyar l’activitat econòmica del centre de les ciutats creant espais nous on la mobilitat i l’emissió de CO2 per arribar als centres de treball no era una prioritat. A partir del canvi de segle, apareix una nova corrent que pretén apropar el treball a la residencia habitual, es planteja retornar l’activitat econòmica més light, serveis i petita industria a l’interior de les ciutats evitant desplaçaments. A partir d’aquell moment la demanda de naus petites a les afores s’estanca i es rehabiliten antics espais industrials del centres urbans.

Fins l’any 1985, a la majoria de les naus construïdes  se’ls hi va posar una cobertam de fibrociment o amiant en ser un material que es considerava econòmic i eficient però que, a partir d’aquell moment, se’n va prohibir el seu ús per ser un producte clarament cancerigen. Així, a data d’avui, hem heretat uns 40 milions de metres quadrats de cobertes fetes amb aquest material que s’haurà de canviar en els propers anys. Les cobertes d’uralita actualment son un problema per les empreses que aspiren a la ISO ambiental 14.000 o que volen realitzar algun tipus d’activitat econòmica classificada per industria. Per dir-ho ben clar, cap multinacional llogarà una nau amb una coberta d’amiant.

“Cal repensar quins models  de polígons, parcs industrials logístics i districtes industrials volem pels propers 40 anys”

Però de tota aquella expansió i model urbanístic ja han passat més de 40 anys i cal repensar quins models  de polígons, parcs industrials logístics i districtes industrials volem pels propers 40 anys.  Els operadors immobiliaris ja fa dies que es queixen que manquen naus industrials adaptades a la demanda actual i que, malgrat tenir uns 140 milions de metres quadrats  de naus industrials a Catalunya, una gran part d’aquesta oferta no dona resposta  a les necessitats industrials i logístiques actuals. També es queixen i amb tota la raó del mal estat de molts d’aquests polígons recepcionats pels ajuntaments. El nivell d’inversió que s’hi realitza és ridícul i així ho manifesten els mateixos responsables polítics de tots els ajuntaments. Com hem arribat a aquest punt? Que caldria fer per tornar a generar una oferta atractiva i suficient al sector econòmic i deixar de tenir una Catalunya poligonera?

Tenim doncs un gran problema:  els polígons industrials no voten a les eleccions locals i, per tant, perquè perdre el temps arreglant-los?  Els grans contribuents a les arques públiques locals amb l’IAE i l’IBI son menystinguts permanentment i el percentatge de retorn en inversió de manteniment no arriba al 10% del que aporten,  això sí, els constants discursos públics a favor de la reindustrialització i de la creació d’ocupació sonen a un mantra buit de contingut que es repeteix dècada rere dècada. Ens cal, doncs, reinvertir a les zones industrials amb urgència.

El just in time com el coneixíem ha entrat en crisi en els darrers anys. La geopolítica ens ha ensenyat que un vaixell travessat al canal de Panamà o de Suez pot col·lapsar les cadenes de subministrament de l’economia mundial. El model de deslocalitzacions està en revisió i, per a garantir els subministres, s’han multiplicat les demandes del sector logístic per cobrir la darrera milla. En general percebem la logística com un predador d’espai industrial amb baix valor afegit i baixa ocupació i per això trobem tanta resistència a l’hora d’acceptar els canvis d’usos dels polígons, però la realitat ve desmentint aquesta creença i la logística ha vingut per a quedar-s’hi durant força anys. Ens cal, doncs, revisar els plans d’usos i les alçades de les naus.

Necessitem uns 3.000 milions d’euros per canviar les cobertes d’uralita, però tenim una gran oportunitat col·locant plaques fotovoltaiques

Que hem de fer amb prop d’un 30% de naus amb Uralita? Necessitem uns 3.000 milions d’euros per canviar-les, poca broma, però tenim una gran oportunitat col·locant plaques fotovoltaiques que ajudin a amortitzar aquestes inversions. Ens cal un esforç publico privat més gran per estimular aquesta substitució de cobertes si volem recuperar espais industrials utilitzables i contribuir a la descarbonització.

Hem de fer un esforç per ambientalitzar aquests espais, integrar-los a l’espai públic, fer-los més agradables, sostenibles i atractius per captar inversions i que els usuaris tinguin una percepció molt més positiva del seu entorn laboral. Necessitem que els ajuntaments recepcionin tot els polígons, cal promoure mancomunitats de serveis, fomentar l’associacionisme empresarial, adequar les infraestructures de telecomunicacions i l’arribada de la fibra òptica, elaborar plans de mobilitat, generar serveis d’autobusos llançadora, crear carrils bici per afavorir la mobilitat des del centres urbans fins als llocs de treball, ens calen moltes coses i tenim poc temps per fer-ho.  

Font: Catalunya poligonera? Viaempresa

Meritxell Lluís: “Cal invertir a millorar els polígons industrials perquè també són ciutat”

La candidata a l’alcaldia de Junts per Terrassa vol impulsar l’activitat econòmica agilitant tràmits i modernitzant els polígons industrials. Destaca la importància del diàleg i assegura que ha tingut una bona relació amb ERC a Terrassa i en l’àmbit nacional. Meritxell Lluís, que ja és regidora en el seu segon mandat, veu la política com un treball per a la ciutadania i destaca l’equip de 37 persones compromeses amb el país i amb la ciutat. Pel que fa al govern de Tot per Terrassa i ERC, considera que han perdut el contacte amb la realitat de la ciutat i que les seves promeses de revolució no s’han complert.

La candidata a l’alcaldia de Junts per Terrassa vol agilitzar tràmits i modernitzar polígons industrials per fomentar l’activitat econòmica. Destaca la importància del diàleg i la seva bona relació amb ERC en l’àmbit local i nacional. Meritxell Lluís, en segon mandat com a regidora, veu la política com un treball per la ciutadania i destaca l’equip de 37 persones compromeses amb el país i la ciutat. Critica el govern de Tot per Terrassa i ERC per haver perdut el contacte amb la realitat de la ciutat i no haver complert les promeses de revolució. Els seus objectius se centren a impulsar l’economia local i millorar l’eficiència de l’administració pública.

Diari de Terrassa | Meritxell Lluís: “Cal invertir a millorar els polígons industrials perquè també són ciutat” 21 d’abril 2023

Terrassa vol fer més atractius els polígons

L’Agrupació de Polígons de Terrassa (APT) fa una valoració positiva del treball de camp i definició dels principals reptes que recull el Pla Director de Polígons però remarca que cal dotar-lo dels recursos econòmics i humans necessaris perquè es pugui executar. 

També demana concens dins del ple i que el pal sigui un pacte de ciutat i reclama dotar de pressupost el Pla Director de Polígons presentat el dijous passat.

El president de l’Agrupació de Polígons de Terrassa, Jordi Vilar, celebra que s’hagin culminat els treballs de definició del Pla Director de Polígons de Terrassa, tal i com recollia, ara fa quatre anys, el programa electoral de l’actual alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.  

“Ara ja disposem d’un full de ruta que ens ha de permetre modernitzar els polígons industrials de la ciutat i millorar-ne la seva atractivitat”, afirma Vilar i afegeix que “les nostres xifres de sostre industrial són inferiors a la mitja de tota la província, per tant aquest pla director, a banda de millorar la situació de les empreses ja ubicades, ha de permetre atraure nova indústria”.

A la comarca s’està produint una reducció del nombre d’indústries i dels treballadors vinculats a aquest sector, i Terrassa segueix la inèrcia de la comarca. “Per trencar-la, ens cal adequar els polígons i fer una aposta clara per la seva modernització. No podem oblidar que els PAES, són porta d’entrada a la ciutat i cal dignificar-los i integrar-los en els futurs plans d’expansió de la ciutat”, assegura el president de l’APT.

Cal tenir present que els 16 PAEs en funcionament a Terrassa es van urbanitzar entre el 1952 i el 1990, de manera que presenten fortes deficiències quant a situació de la pavimentació, serveis i altres qüestions imprescindibles per al bon funcionament de l’activitat econòmica. L’últim polígon urbanitzat a Terrassa és el Polígon dels Bellots i des de les hores, “tot han estat promeses de nous espais industrials que de moment no s’han materialitzat”.

Per aquest motiu, l’Agrupació de Polígons de Terrassa considera imprescindible dotar el Pla Director amb una partida pressupostària suficient a les actuacions previstes i que aquest pressupost es vagi consolidant any rere any per adequar els polígons a les necessitats actuals de les empreses. “Per a nosaltres, els representants de les indústries ubicades a polígons, és fonamental que es doni prioritat al manteniment i conservació d’aquests espais on es concentra una gran part de la generació de riquesa de la ciutat, de llocs de treball i de desenvolupament d’innovació. El Pla Director ha de pivotar principalment en aquest aspecte. L’actualització d’aquests espais és cabdal per al desenvolupaments de les noves necessitats empresarials”.

L’APT també considera necessari l’establiment de mesures que permetin l’arranjament, o bé la demolició de les naus obsoletes, així com accelerar el procés d’apertura de naus per adequar-la als tempos que requereix l’activitat econòmica.

Els representants de les associacions que conformen l’Agrupació de Polígons de Terrassa demanen al Ple de l’Ajuntament que el Pla de Polígons esdevingui un pacte de ciutat, que vagi més enllà de les voluntats dels partits polítics, garantint el seu desenvolupament a partir d’ara i evitant que situacions com les que comportarà el procés electoral de març, torni a paralitzar la seva execució.  

Recull de premsa

L’Agrupació de Polígons reclama dotar de pressupost el Pla Director Monterrassa 26/01/2023

Els empresaris reclamen pressupost i responsabilitat per al pla de polígons Diari de Terrassa 26/01/2023

L’Agrupació de Polígons de Terrassa reclama dotar de pressupost el Pla Director de Polígons Terrassadigital.cat 26/01/2023

Terrassa vol fer més atractius els polígons Diari de Terrassa 27/01/2023

El Pla Director de Polígons ha de millorar la competitivitat de les empreses Canal Terrassa 26/01/2023

20 i 21 de desembre | Punt de vacunació mòbil al Parc Vallès

Avui i dèma, 20 i 21 de desembre un ‘motor home’ de la companyia automobilística SEAT estarà instal·lat a Terrassa, a l’aparcament del Parc Vallès, per vacunar sense cita contra la COVID-19. L’objectiu d’aquesta estratègia és ajudar a incrementar la vacunació per seguir augmentant la immunització poblacional i minimitzar-ne els contagis. 

Aquest vehicle estarà  disponible per a tota la població major de 12 anys que es vulgui vacunar amb la primera dosi i per a majors de 60 anys o vacunats amb Jansenn que necessitin la dosi de reforç. No s’hi vacunaran nens. L’horari serà des de les 9 h fins a les 19 h. El camió té capacitat per administrar fins a 1.000 dosis diàries de vacunes contra la COVID-19.

Podeu trobar més informació sobre la dosis de record al següent enllaç. 

Elmon.cat (monterrassa.cat) – Els polígons demanen que se’ls escolti per evitar la mort de la indústria a Terrassa

L’Agrupació de Polígons de Terrassa (APT) espera poder trobar-se en les pròximes setmanes amb la nova tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica Núria Marín per poder explicar-li els projectes que s’estan desenvolupant des de l’associació i “reafirmar els compromisos adquirits amb l’anterior responsable polític, Isaac Albert”. El principal projecte és l’elaboració d’un Pla director que permeti a Terrassa “abordar la situació dels polígons amb un pla d’inversions coherent amb les necessitats i amb l’objectiu de situar Terrassa com una ciutat de referència en l’àmbit industrial”. 

Continuar llegint la notícia

Terrassadigital.cat – Els polígons industrials alerten del perill de desertització de la indústria a Terrassa

L’Agrupació de Polígons de Terrassa, APT, alerta del risc de desindustrialització del municipi durant la propera dècada. La manca d’inversions, de manteniment i de neteja són els problemes més comuns que l’entitat ha detectat en una diagnòsi sobre l’activitat económica dels polígons a la ciutat. L’Agrupació també detecta mancances en la mobilitat, la senyalització o l’aparcament i en general en la manca de manteniment i conservació dels polígons. Per això l’associació té les esperances posades en els canvis a les regiduries de l’Ajuntament per obrir una nova via de negociació i resoldre els problemes.

Anar-hi al web de la notícia